Història

Segons com es miri, les dificultats poden constituir, més que no pas un entrebanc, un esperó per al desenvolupament de les persones i dels pobles. Si una comunitat té l'oportunitat de desenvolupar-se econòmicament i la voluntat ferma de fer-ho, els impediments orogràfics, l'aïllament i la falta d'ajuda exterior s'acaben salvant amb solucions enginyoses. Si un grup humà ho té massa fàcil, potser s'acomodi en la inèrcia de les seves facilitats. Per contra, els impediments ens espavilen. Un exemple paradigmàtic de superació de les dificultats geogràfiques és el desenvolupament industrial de Sóller en el pas del segle XIX al XX.

L'economia de Sóller va conèixer un fort desenvolupament ja cap al 1830, gràcies sobretot al cultiu de les oliveres i els tarongers. El Port de Sóller es va convertir en un dels exportadors més importants de Mallorca. La prosperitat va provocar un augment demogràfic i molts de sollerics varen emigrar a Amèrica i al sud de França, la qual cosa permeté obrir nous mercats i el desenvolupament d'una incipient indústria tèxtil. El flux migratori va augmentar encara més a partir de 1865, any en què una plaga va acabar pràcticament amb tots els tarongers de la vall. Aquest nou allau d'emigrants, instal·lats a França, Bèlgica i Suïssa, varen tornar a Sóller amb capitals importants que permeteren el desenvolupament i el progrés econòmic i social que conegué Sóller a principis del segle XX.

Sóller és un cas emblemàtic del desenvolupament industrial d'alguns municipis de la Serra de Tramuntana a finals del segle XIX i principis del XX

Un dels primers objectius va ser treure Sóller del seu aïllament natural: el magnífic paisatge de la Serra d'Alfàbia dificultava les comunicacions del Port de Sóller amb Palma i la resta de l'illa. Mercaderies i passatgers, que es traslladaven en diligència, salvaven amb moltes dificultats els desnivells de la carretera de terra del Coll de Sóller. Una de les fites històriques més significatives fou la inauguració de la línia de tren Palma-Sóller el 1912 i un any més tard, el 1913, la línia de tramvia fins al Port.

A principis del segle XX, atesa la inhibició de l'Estat, que invertia molt poc en infraestructures, l'electrificació i la construcció de línies de ferrocarril quedaren sovint en mans de la iniciativa privada. En el cas de Sóller, l'home clau fou Jeroni Estades i Llabrés, parlamentari i cofundador de la Compañía de Navegación Sollerense, que va finançar, amb el seu capital i aportacions de la gent del municipi, la construcció del tren i del tramvia entre el 1907 i el 1913. Estades volia unir el Port de Sóller i Palma amb ferrocarril i inaugurar una línia regular de vapors a Barcelona. Solament va aconseguir la línia de tren, que encara avui funciona com a tren d'ús turístic. Per travessar la Serra d'Alfàbia es varen haver de foradar 13 túnels -un dels quals de quasi 3 km- i construir diversos ponts -entre d'altres, el famós "viaducte dels cinc ponts". A la línia Palma-Sóller, les primeres màquines eren de vapor, la qual cosa provocava moltes molèsties als viatgers dins dels túnels. L'electrificació d'aquesta línia no arribarà fins al 1929. En canvi, el tramvia del Port va ser elèctric des del principi, gràcies a l'electricitat generada per un motor d'explosió situat a la mateixa estació del tren de Sóller.

La companyia El gas S.A. havia inaugurat l'enllumenat de Sóller amb gas l'any 1893. El 1908, una altra companyia, Eléctrica Sollerense, fundada el 1907, va construir una central hidroelèctrica al municipi, situada a sa Costera, que aprofitava l'aigua de sa Font des Verger que rajava cap a la mar. Tancada la fàbrica d'electricitat des dels anys seixanta, avui l'aigua de sa Costera es canalitza cap a Sóller i Palma. L'excursió a sa Costera és una de les més espectaculars de la Serra de Tramuntana.

La producció de la central de sa Costera era insuficient i es completava amb una central termoelèctrica. El Gas S.A. va adquirir els actius de l'Eléctrica Sollerense i es féu càrrec de les dues centrals. Com a dada curiosa, l'electricitat generada a Sóller era de 150 volts. El pas als 220 volts començà el 1969, però el passat setembre la Veu de Sóller publicava que encara s'havia d'iniciar el canvi dels darrers 840 abonats que quedaven amb aquest corrent peculiar de 150 volts.

Sabies que...

Jeroni Estades va encarregar inicialment l'estudi d'un ferrocarril Palma-Sóller, el traçat del qual passava per Valldemossa i Deià. Es va sol·licitar la concessió l'any 1893, però finalment el projecte es desestimà pel seu alt cost econòmic.

L'any 1903, l'industrial Joan Morell va proposar la construcció d'un ferrocarril directe a Palma que travessés la Serra d'Alfàbia a través d'un túnel, just per sota el Coll de Sóller. Inicialment també es va desestimar aquest segon projecte, però Jeroni Estades el va reprendre l'any 1904. L'estudi final fou redactat per l'enginyer Pere Garau: es va fer públic el mateix any a l'Ajuntament de Sóller i va rebre, des del primer moment, el recolzament entusiasta dels sollerics.

Bibliografia

A més de la tesi ja canònica i imprescindible sobre el ferrocarril a Mallorca de Nicolau S. Canyelles i Serrano, El ferrocarril a Mallorca, la via del progrés (Documenta Balear, Palma, 2001), el tren de Sóller ha generat una abundant bibliografia. Sense ànim de ser exhaustiu, cal esmentar el llibre de José M. Valero i Eustaquio de la Cruz, Ferrocarriles de Sóller y Mallorca (ed. Albada, Madrid, 1988), i el de Manuel Maristany i Josep Miquel, Prodigioso tren de Sóller (Barcelona, 1997).

GESA va publicar un estudi en dos toms sobre l'electricitat a Mallorca, La electrificación de Mallorca (Gràfiques Jorvich, Palma, 1986). El primer volum, que comprèn el període fins al 1927, conté molta informació sobre els primers anys de l'electricitat a Sóller. Cal també mencionar el llibre de Plàcid Pérez Pastor El gas S.A. Cent anys d'Història. 1892-1992 (Palma, 1992).