Història

Dels molts personatges que arribaren a formar part del paisatge de la Serra de Tramuntana, un dels més pintorescos era sens dubte l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria. Una neboda seva el descrigué així: "Viu com un pagès, sols porta sandàlies i pantalons de tela amples. La seva pell, cremada pel sol, és de color vermell coure. Treballa sense parar al seu jardí paradisíac i a les seves formoses vinyes."

Lluís Salvador, certament, lluïa un estil poc habitual entre els nobles de l'època. Un dia una família noble mallorquina el convidà a sopar, tot i que prèviament li feren entendre que calia que es vestís d'acord amb el seu rang. Així doncs, quan aparegué vestit amb l'uniforme d'arxiduc va causar una gran sorpresa. Molt contents estaven els amfitrions fins que se serví la sopa, moment en què Lluís Salvador, davant la mirada estupefacta dels presents, l'abocà dins les butxaques i a continuació s'aixecà i proclamà: "Han convidat la meva vestimenta, no a mi. Ara la meva vestimenta ha sopat i ja puc anar-me'n."

Podríem aventurar, fins i tot, que aquest noble fou un precursor dels hippies si no fos per una labor meticulosa d'investigació que el portà a escriure -conjuntament amb tot un equip d'artistes i ajudants- una obra etnològica sobre l'arxipèlag que és una referència per als historiadors fins avui en dia.

Profundament enamorat de la bellesa de la Serra, es convertí en propietari i protector de bona part de la costa nord entre Deià i Valldemossa. D'altra banda, la Tramuntana el protegia a ell, per tal com es convertí en el seu refugi lluny de les normes i cerimonials als quals es veia sotmès quan residia a l'imperi austrohongarès, governat pel seu familiar l'emperador, un Habsburg com ell.

A Mallorca, l'Habsburg Lluís Salvador havia creat un imperi dels plaers senzills

Però justament pel fet de ser tan diferent es convertí en confident i bon amic d'un altre membre d'aquesta família: l'emperadriu Elisabet, coneguda com a Sissí, que vingué a visitar Lluís Salvador en tres ocasions, habitualment d'incògnit. Fou a finals del segle XIX. En una de les seves estades visità s'Estaca, avui propietat de Michael Douglas i Catherine Zeta-Jones. Allà es trobà amb Catalina Homar, adorada per l'arxiduc, una al·lota mallorquina de família senzilla que de segur posseïa un carisma tan potent com el paisatge que els envoltava. Un testimoni descriu aquest moment que compartiren l'esposa de l'emperador austríac i la jove, filla d'un fuster, de família de pagesos mallorquins: "Les dues dones conversaren com si es coneguessin de sempre."

Sissí recorregué a peu alguns dels camins de la Serra de Tramuntana que avui formen part de la xarxa senderista i, amb Lluís Salvador al seu costat, somià amb aquesta llibertat d'esperit que la Tramuntana aconsegueix transmetre. Alguna vegada acompanyà l'arxiduc a un esdeveniment social al Casal Solleric a Palma, però sense donar el seu nom vertader.

Les vinyes que hem esmentat a l'inici del relat, on tant li agradava treballar a Lluís Salvador, produïen uns vins que agradaven -i molt- a uns quants. El moscatell i la malvasia de s'Estaca, elaborats sota la supervisió de la molt capaç Catalina Homar, aconseguiren premis en exposicions a Barcelona, Madrid, París i, fins i tot, a Chicago. És possible que d'alguna manera portessin la màgia de la Tramuntana dintre seu, la mateixa màgia que captivà un arxiduc defugit de la seva posició social i d'una emperadriu que trobava la pau a la Mediterrània. Personatges històrics que per uns moments aconseguiren escapar a les pàgines de la història per viure la felicitat de les coses senzilles. Tan senzilla com és la bellesa d'aquest paisatge fet per ensenyar-nos a somiar.

Text de Thomas Fitzner

Sabies que...

Un secretari de l'arxiduc es convertí en publicitari de Mallorca.

A principis del segle XX l'arxiduc Lluís Salvador contractà un jove austríac anomenat Erwin Hubert perquè convertís els seus terribles manuscrits en documents llegibles. Després descobrí que el nou secretari tenia també un do per al dibuix i la pintura. Quan esclatà la Primera Guerra Mundial, l'arxiduc i el seu seguici es refugiaren a l'imperi austrohongarès, on Lluís Salvador morí el 1915. Acabada la guerra, Hubert tornà a Mallorca i triomfà com a pintor. Es convertí en un retratista sol·licitat, però encara més projecció tenien els seus paisatges, que durant molts anys foren utilitzats pel Foment del Turisme per publicitar l'illa. Un vincle especial uní Hubert amb Sóller. Quan el 1947 hi inaugurà una exposició, trens programats expressament portaren els convidats a la capital de la Tramuntana. L'antic secretari i il·lustrador de l'arxiduc morí el 1963 a Palma. Tenia 80 anys.

Bibliografia

Una biblioteca infinita

L'arxiduc solia documentar les destinacions dels seus viatges amb la precisió d'un científic i amb la cura d'un artista. Contractà nombrosos experts i il·lustradors per realitzar els seus llibres. Edità tirades limitades d'uns 600 a 800 exemplars que després enviava -com a regals- als seus parents, amics i també a erudits. Entre les dotzenes d'obres seves destaca, sens dubte, Die Balearen. In Wort und Bild geschildert, una magnífica i detallada descripció de l'arxipèlag tal com es presentava a finals del segle XIX. L'editorial Olañeta (Palma) en féu una edició moderna en castellà.

Quant a l'arxiduc, han estat diversos els autors que han intentat plasmar aquest emblemàtic personatge. Una de les principals expertes és Helga Schwendinger, una historiadora austríaca que el 1991 en publicà una biografia (Erzherzog Ludwig Salvator. Der Wissenschaftler aus dem Kaiserhaus, Amalthea Viena/Munic, 1991). Actualment, la senyora Schwendinger assessora el projecte "Nixe III", que consisteix en una recreació documentada dels viatges del noble per la Mediterrània.