Història

"Es increíble la complicidad de todos los habitantes en este negocio, desde las clases más altas hasta las más bajas. Gentes para las cuales sería un caso de conciencia tocar una paja propiedad de otro no encuentran la menor objeción al fomento del contrabando". Una vegada més, és l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria qui ens proporciona una valuosíssima informació sobre els fets i la gent de la nostra terra. Efectivament, no deim res de nou en afirmar que el contraban ha estat considerat una activitat popular, no delictiva o, a tot estirar, tolerada, almanco durant els dos darrers segles. Fins i tot, encara ara, quan se'n parla, maldament només sigui per recordar una anècdota, es fa amb un somriure, entre la complicitat i l'admiració als llavis. Pot ser que sigui exagerat afirmar que el contraban forma part de la nostra idiosincràsia com a poble, però no ho és tant dir que ha estat habitual per a moltíssimes famílies mallorquines durant dècades.

El funcionament d'aquesta activitat comercial no és nou ni el descobrirem ara. Es tracta d'introduir de manera il·lícita a Mallorca, és a dir, sense pagar els imposts corresponents a Hisenda, productes que després es vendran al mercat negre. Una forma de cometre un frau a l'Estat. Per a alguns, un delicte; per a uns quants, una manera ràpida de fer-se ric; per a la majoria, una manera de complementar uns sous quasi de misèria i contribuir així a l'economia domèstica. Les mercaderies objecte de contraban eren de tot tipus, encara que les més habituals fossin el tabac, el cafè i el sucre, per aquest ordre. Però també el whisky i la ginebra, les pastilles de sabó, els electrodomèstics, televisors, peces de mecànica o, fins i tot, motos senceres.

El Quarter dels Carabineros, que es va construir per combatre el contraban, s'edificà sobre uns terrenys cedits pel financer Joan March

La costa de la Serra de Tramuntana, per la seva particular orografia, ha estat un lloc propici per al contraban. Tanmateix, aquest no és un fenomen exclusiu de la Serra, ans al contrari, altres llocs de Mallorca, especialment la costa del sud, han estat testimoni d'aquesta activitat i, probablement, amb molta més intensitat i quantitat.

El procés sempre ha estat el mateix. Procedents de ports com Gibraltar, Alger, Tànger o Orà, les embarcacions arribaven a la costa mallorquina, on descarregaven de nit i en llocs inhòspits els bultos, que era com s'anomenaven els paquets que contenien el material de contraban.

A vegades se cercava algun punt de la costa amb la profunditat suficient per poder arribar a tocar la vorera i descarregar les mercaderies directament del falutxo a terra. Aquest és el cas de la zona coneguda com es Canyaret, entre el Port de Valldemossa i el Port des Canonge.

El més habitual era trobar un lloc de la costa arrecerat de la mar que permetés la descàrrega de la nau més gran a les barques més petites. A la costa de la Serra, el lloc més habitual era l'encisador paratge de na Foradada.

Quan arribaven a la costa, els bultos eren estotjats en llocs amagats que només coneixien algunes persones ficades en el negoci. Aquests punts eren coneguts com a "secrets". El gènero romania en secret durant alguns dies, o el temps que fos necessari, fins que es decidia quin era el moment més adient i més segur per introduir-lo en el mercat.

El contraban ha deixat a la Serra nombroses petjades en forma de secrets, camins, topònims i construccions. Sens dubte, l'herència més vistosa de l'època daurada del contraban, que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XX fins a mitjan dècada dels seixanta, la trobam al terme d'Escorca, a la possessió d'es Cosconar. Es tracta del Quarter dels Carrabiners, o dels Carabineros, així anomenat col·loquialment. És una caserna de dues altures i que està en procés de restauració. Fou construït l'any 1924 en uns terrenys cedits pel financer Joan March, paradoxes de la història. La seva missió era controlar, i impedir, l'activitat contrabandística en tota aquella zona.

Sigui el que sigui, els temps han canviat. Els contrabandistes d'avui ja no són figures quasi mítiques que coneixien tots els secrets de la costa i que abastien de cafè, tabac i sucre una societat que patia fam. Ara el cafè és perniciós, fumar s'ha prohibit i la societat pateix obesitat.

Text de Bartomeu Homar

Sabies que...

Fins a mitjan dècada dels anys quaranta del segle XX, les mercaderies arribaven a Mallorca amb falutxos o barques de mitjana. Els falutxos foren a poc a poc substituïts per llanxes amb potents motors, tot i que sabem que al Port des Canonge, per exemple, els anys quaranta encara hi arribaren carregaments importants amb barques de mitjana. Després de la Segona Guerra Mundial, les llanxes que es dedicaven al contraban eren antics guardacostes de la Royal Navy, que havien estat subhastades després de la guerra. La substitució dels falutxos, barques de mitjana o llaüts viatgers per llanxes potents no es va produir, almanco d'una manera massiva, fins a mitjan dècada dels quaranta.

Bibliografia

Contraban, República i Guerra

L'historiador Pere Ferrer relata d'una manera molt documentada la història del contraban a Mallorca durant la primera meitat del segle XX. Els temps de la Segona República i la Guerra Civil i la relació amb el contraban i amb els contrabandistes s'hi estudien especialment. El llibre està farcit de dades documentals però també d'anècdotes que en fan molt mengívola la lectura.

Autor: Pere Ferrer Guasp
Editorial: Documenta Balear
Any de publicació: 2008