Personatge

Fill de pares barcelonins que s’instal·laren a Mallorca després de la conquesta cristiana, nasqué cap a 1232. Fou preceptor del futur rei de Mallorca Jaume II, es casà i tingué dos fills. Però als trenta anys d’edat patí una crisi espiritual que el dugué a convertir-se en ‘joglar de Déu’, abandonar la seva família i emprendre una nova etapa com a escriptor, filòsof, predicador i missioner.

Va aprendre àrab amb un esclau sarraí, i definí els seus objectius vitals: predicar als infidels, escriure un llibre contra els errors dels infidels i crear escoles on ensenyar llengües orientals als missioners. En 1274 es retirà a la muntanya de Randa, on li fou revelat l’Art Lul·liana, sistema filosòfic per trobar la veritat.

En 1276 fundà el monestir de Miramar, per a formar frares dedicats a aprendre l’àrab i l’Art Lul·liana. Escrigué nombroses obres en català, llatí i àrab, essent una de les més destacades la novel·la Blanquerna, que conté una joia mística, el Llibre d'Amic e Amat. El seu sepulcre es troba a la basílica de Sant Francesc de Palma.

Mallorca, 1232 - Tunis o Mallorca, 1316.