Història

Jo som simplement un apassionat del paisatge. En una de les meves peregrinacions per la Mediterrània vaig descobrir aquest racó admirable i no vaig voler voltar més. Aquesta citació és d'Adan Diehl, un milionari d'origen argentí, i el racó és Formentor, la península situada al capcurucull de la Serra de Tramuntana. Allà inaugurà Diehl l'Hotel Formentor, l'any 1929, un establiment que encara avui es dibuixa com un punt blanc enmig del paisatge. El que havia de ser una casa on albergar els seus nombrosos amics, artistes i poetes, es convertí en un hotel miraculosament dotat de llum elèctrica, telèfon i aigua corrent calenta en totes les seves habitacions per als seus vuitanta exclusius clients.

Un hotel que ha rebut i rep hostes coneguts d'arreu del món. Magnats, polítics, empresaris, artistes, escriptors, actors, científics, toreros, princeses... Les personalitats més rellevants del moment passen per l'Hotel Formentor. Amb la llista d'alguns dels seus visitants en podem testimoniar l'hospitalitat: Churchill, el Dalai Lama, Grace Kelly, Vicente Alexaindre, Octavio Paz, Charlie Chaplin, Audrey Hepburn, Severo Ochoa, Laurence Olivier, Gary Cooper, Peter Ustinov, Fernando Rey, Julio Iglesias, Berlanga, Plácido Domingo, Concha Velasco, Carlos Fuentes...

Qui pogués veure el llibre de signatures de l'Hotel Formentor! En una pàgina en blanc, la mà del Nobel de Literatura Miguel Ángel Asturias hi deixà escrit: Sésamo que me traslada a mi lago de Atilán en Guatemala sin moverme de la ventana de mi cuarto. Gracias por tanta gracia. Soñar con los ojos abiertos ¡oh maravilla!

Adan Diehl, el milionari argentí, comprà el predi de Formentor a la família del lloat poeta Miquel Costa i Llobera

Trenta anys després d'inaugurar-se, l'any 1959, Bartomeu Buadas, hereu de l'esperit emprenedor i cosmopolita de Diehl i, en aquells moments, director de l'Hotel Formentor, era amic de Camilo José Cela. Quan es va assabentar que el futur Nobel tenia la intenció d'organitzar unes converses poètiques entre poetes de distintes llengües, va oferir les instal·lacions de l'hotel i va preparar, a més, el Club dels Poetes, que l'editor i escriptor Carlos Barral va descriure així: Un impossible club nàutic edificat en una raconada rocosa, enfront d'un illot amb cabres salvatges que Camilo havia batejat així per a l'ocasió i on havia instal·lat a prop grans gàbies per a papagais.

L'any següent, i en el marc dels Col·loquis Internacionals de Novel·la, es crearen els Premis Formentor i el Prix International des Éditeurs, ambdós dotats amb 10.000 dòlars. La xifra més alta mai no vista d'un premi literari. Es reunien a l'hotel les editorials més importants del món: Gallimard (París), Einaudi (Torí), Weidenfeld & Nicholson (Londres), Rowolhlt Verlag (Hamburg), Grove Press (Nova York) i Seix Barral (Barcelona). A la primera convocatòria, el guardonat amb el Premi Formentor va ser Juan Garcia Hortelano per Tormenta de verano, publicada simultàniament en dotze llengües, mentre que el Premi Internacional es concedí ex-aequo a Samuel Beckett i a Jorge Luis Borges. El nom de Formentor es passejava així arreu del món lligat a la literatura. Però aquell esclat de pensament i llibertat no podia durar gaire, la dictadura franquista prohibí l'esdeveniment i se'n mantingué uns anys el nom, però no la trobada, que es traslladà a Corfú.

Per què es parla en aquest article de lletres i lletraferits i no es glosen les bauxes i les nits d'estiu de l'anomenada premsa del cor? La raó no és casual i té la resposta en l'origen de l'hotel.

Adan Diehl, el milionari argentí (1889-1953), comprà el predi de Formentor a la família del lloat poeta Miquel Costa i Llobera (1854-1922), que n'era el propietari des de l'any tirurany. L'autor del celebrat poema "El pi de Formentor", nascut a Pollença al bressol d'una família rica, havia estudiat lleis i havia viatjat a París per conèixer món. Adam Diehl també. Però mentre Costa i Llobera escoltà la veu de Déu i es féu capellà, Diehl s'aferrà a la roda del dimoni. A París, l'argentí, que també era poeta, rodolà pels cercles artístics i es féu amic del pintor Anglada-Camarasa, que li parlà d'un lloc i unes muntanyes que s'aturen a la mar i on cada dia, quan s'amaga el sol, els pintors deixen el pinzell per fer mamballetes. Així va començar la història d'amor entre un poeta i Formentor.

Text de Cesc Mulet

Sabies que...

Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la postguerra es practicà a tot Espanya l'estraperlo, que no era altra cosa més que el mercat negre, el comerç il·legal basat en l'intercanvi de queviures per altres matèries de primera necessitat. Aquesta paraula prové de dos holandesos, Strauus i Perl, que instal·laren, primer al Casino de Sant Sebastià i després a l'Hotel Formentor, una ruleta que resultà una autèntica estafa. L'escàndol fou tan gran que provocà la caiguda del Partit Radical d'Alejandro Lerroux durant la II República.

Bibliografia

Formentor: la utopía posible

Aquest llibre, editat per commemorar el vuitantè aniversari de l'Hotel Formentor, recorda l'origen de l'establiment i el seu desenvolupament posterior per part de la família Buadas i el grup Barceló. Un valuós document escrit per Carme Riera que recull un extens arxiu fotogràfic. Un llibre que defensa el concepte de formentarització envers el de balearització i enalteix un model d'hotel que ha significat la protecció territorial del nord de la Serra de Tramuntana.

Autora: Carme Riera
Edició: Palma de Mallorca, Grupo Barceló, 2009