CA

Elements patrimonials

Castells roquers

Després de la conquesta de Jaume I, les terres de la Serra es repartiren entre el rei, els cavallers i l’Església, tot establint-se noves formes d’organització territorial. Per a defensar l’illa de possibles atacs àrabs, els cristians establiren una xarxa de torres, talaies i castells. Així es consolidaren les fortificacions més importants: el Castell de Rei (Pollença) i el Castell d’Alaró, castells roquers establerts a punts clau de defensa ja existents en època romana, i que els musulmans havien convertit en fortaleses.

Segles després, aquests castells serviren als partidaris del rei Jaume III de Mallorca per a defensar-se de la invasió de Pere IV d’Aragó, que suposà la reintegració del regne independent a la confederació catalano-aragonesa.

  • Castell d’Alaró
    Aquesta fortalesa es retalla al cim del Puig d'Alaró, a 822 m d'altura, edificada aprofitant la inaccessibilitat natural del penyal. Des de dalt s’albira tot el Pla de Mallorca, des la badia d’Alcúdia a la de Palma, la qual cosa explica perquè fou un lloc clau per a controlar la Serra de Tramuntana. En el s. X la població indígena resistí aquí la invasió musulmana durant més de vuit anys, i en el XIII foren els àrabs els qui hi suportaren el setge català.

  • Castell del Rei
    Al nord de Pollença es troba aquesta fortalesa aïllada que domina el paisatge des de 500 m d’altura, mentre que als seus peus la mar es desfà contra penya-segats verticals inaccessibles. Des d’aquí els àrabs resistiren el setge de les tropes cristianes durant set anys, després dels quals passà a mans del rei Jaume I. En el s. XVI s’utilitzà com a llatzeret per a allotjar els possibles contagiats per la pesta, i posteriorment s’integrà en la xarxa de vigilància.

Consorci Serra de Tamuntana

Contacte

General Riera, 113, Palma

(+34) 971 219 735

serradetramuntana@conselldemallorca.net

Avís legal i Política de galetes