Història

Tothom a Mallorca coneix s'Estaca com la casa que l'actor nord-americà Michael Douglas té a l'illa i que comparteix amb la que va ser la seva dona, Diandra. Els que saben que s'Estaca va ser la possessió que l'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria va "regalar" a la seva al·lota mallorquina, Catalina Homar, no són tants. I els qui identifiquen s'Estaca amb un llogaret de pescadors on tenien el port base els millors i més valents pescadors de Mallorca, en paraules, una vegada més, de l'Arxiduc, són un grup encara molt més reduït.

S'Estaca és, doncs, un petit indret de la costa, al terme municipal de Valldemossa, a mig camí entre sa Foradada i el Port de Valldemossa, constituït per una vintena de casetes que, originàriament, eren els habitacles on els pescadors valldemossins tenien el cau durant les seves dures jornades de feina. Ara ja no hi romanen pescadors ni mariners, però s'Estaca és, de segur, un dels llocs més bells, suggerents i màgics de tota la Serra de Tramuntana.

En l'actualitat, les petites casetes dels pescadors s'han convertit en refugi de cap de setmana o de vacances dels seus propietaris o usufructuaris, però darrera d'aquesta bella postal hi trobam nombroses històries de persones, històries farcides d'alegries i tristeses, però sobretot de vivències humanes.

L'Arxiduc ens descriu, a la seva magna obra Die Balearen, s'Estaca que ell va conèixer, a la segona meitat del segle XIX, com un llogaret de pescadors format per 14 casetes, que ell mateix havia autoritzat construir. També conta que es va encarregar de millorar els accessos a la cala per facilitar el trànsit de persones, especialment quan anaven carregades amb els coves de peix per dur a vendre.

En aquella època, els pescadors valldemossins es repartien entre els que tenien la barca a s'Estaca i els que la tenien a sa Marina, que és com anomenen el Port de Valldemossa els habitants de la zona. La vida no devia ser fàcil i els pescadors restaven a s'Estaca tota la setmana, fins que el dissabte a migdia o a l'horabaixa tornaven a Valldemossa. Passaven el diumenge a la vila i el vespre, o el dilluns de matinada, retornaven a s'Estaca carregats amb la roba de la setmana i els queviures necessaris per a la seva supervivència.

Els mesos d'estiu eren l'època de feina més intensa. Els pescadors deixaven s'Estaca i el Port de Valldemossa i es dirigien a les badies de Pollença i d'Alcúdia a pescar. Hi anaven navegant a la vela llatina o al rem, quan el vent no bufava. Feien grups de cinc o sis llaüts i habilitaven unes barraques en alguna cala per romandre-hi. En paraules de l'Arxiduc, allà "duien una vida feliç i lliure". Ens manca l'opinió directe dels pescadors. Cada cert temps, un llaüt se'n duia la pesca de tota la flota a vendre a Alcúdia o a Pollença.

D'altres, prenien la ruta de l'oest i es dirigien cap a Andratx, Peguera i Santa Ponça. La manera de pescar era la mateixa, i el peix que agafaven arribava fins a Palma en carro o en diligència.

>Així passava bona part de l'estiu, concretament fins a mitjan agost. La Mare de Déu d'Agost, que se celebra dia 15, és la patrona de sa Marina, i llavors tots els pescadors tenien una cita ineludible. Tornaven a Valldemossa per passar-hi les festes i retrobar-se amb la família. Passats uns quants dies, els pescadors es tornaven a embarcar i continuaven la seva vida habitual. En alguns casos, segons els resultats i la quantitat de peix que treien, els que pescaven a la badia d'Alcúdia passaven a Cala Rajada i anaven baixant per la costa, alternant els dies de pesca amb els de navegació, fins a arribar al sud de Mallorca, des d'on passaven el Cap Blanc, travessaven la badia de Palma i arribaven a les costes de Ponent, passaven el freu de sa Dragonera i tornaven a la costa valldemossina.

Amb els primers temporals de setembre, els pescadors quedaven a s'Estaca i a sa Marina, i els dies de pesca es reduïen per mor del mal temps. A l'hivern quasi no pescaven. Quan no podien sortir a la mar, els pescadors es llogaven a terra i treballaven a les vinyes de s'Estaca, on s'obtenia un vi vertaderament excel·lent.

Però aquesta és ja una altra història.

Text de Bartomeu Homar

Sabies que...

Els temporals de tramuntana i de mestral a s'Estaca són especialment durs. Amb freqüència les ones arriben fins a les casetes, però a vegades ho fan amb tanta força que, fins i tot, han arribat a causar desperfectes greus. Sebastià Juan, un pescador valldemossí que de petit encara va conèixer de primera mà la vida dels pescadors de s'Estaca, encara recorda el que succeí una nit que passava amb el seu pare i el seu oncle en una caseta de s'Estaca mentre s'escalfaven a la foganya. El temporal a la mar era infernal. Fins al punt que una ona s'enfilà per les roques, pujà a la teulada i entrà per la xemeneia dins la foganya, apagà el foc i deixà els pescadors a les fosques. Sebastià, que llavors era un nin, recorda que decidiren tornar a Valldemossa aquella mateixa nit ja que no podien quedar a s'Estaca sense córrer perill.

Sabies que...

...i terra d'actors

Les actuals cases de la possessió de s'Estaca són la privilegiada residència de l'actor Michael Douglas. Això ja no és cap secret i, amb freqüència, sentim parlar de s'Estaca com si fos una mansió més de Beverly Hills. Però, el protagonista de Wall Street no és el primer actor que va caure enamorat d'aquests paratges. Molt abans, un artista més nostrat ja s'hi va fer el cau. Xesc Forteza tenia a s'Estaca una d'aquelles casetes de pescadors, on passava temporades, que dedicava a llegir i a escriure teatre i, sobretot, a la seva gran afició (el teatre va ser la seva passió), la pesca.