Història

L'any 1929 Robert Graves i Laura Riding es varen establir a Deià, seguint el consell de Gertrude Stein, a qui havien conegut a l'Haute Savoie. Amb la seva típica ironia, Gertrude Stein els va assegurar que "Mallorca és el paradís, sempre que hom pugui aguantar-ho". Varen fer molt més que aguantar-ho: hi varen formar part.

Després d'una experiència traumàtica a la Primera Guerra Mundial, Graves es va establir amb la seva primera dona, Nancy Nicholson, i els seus quatre fills a Oxford, però l'ambient de la universitat l'ofegava. Un dels seus pocs amics íntims fou T.E. Lawrence, "Lawrence d'Aràbia". A més, li va costar moltíssim superar les seqüeles psíquiques de la guerra i la seva situació econòmica era molt precària. El 1925 conegué l'escriptora americana Laura Riding, que se'n va anar a viure amb la família, primer a Islip i després al Caire, on Robert Graves havia estat contractat per treballar de professor de literatura anglesa a la Universitat. Els problemes conjugals s'agreujaren i el matrimoni decidí separar-se. Robert i Laura varen viatjar a l'estranger i decidiren no tornar a Anglaterra. Robert Graves n'explica els motius a l'autobiografia Goodbye to All That (Adéu a tot allò), un document impressionant sobre la seva experiència bèl·lica i un rebuig de la hipocresia de la societat britànica.

Robert Graves i Laura Riding quedaren fascinats per Deià des del primer moment. L'any 1932 es varen construir una casa als afores del poble, Ca n'Alluny, seu actual de la Casa Museu i Fundació Robert Graves. Aquest primer període a Deià va ser molt fecund. Graves va instal·lar a casa seva una impremta i va publicar sota el segell "The Seizen Press" alguns dels llibres que més fama li donaren: les novel·les Jo, Claudi, Claudius the God (Claudi el Déu) i Count Belisarius (El comte Belisari), així com diversos poemaris.

Durant la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial, Robert Graves es va veure obligat a abandonar Mallorca, però hi va tornar quan acabà la contesa europea, aquesta vegada acompanyat de la seva nova dona Beryl Pritchard. Graves visqué a Deià fins a la seva mort, el 1985. La seva tomba es troba al petit cementiri del poble.

Ca n'Alluny va ser el punt de trobada de nombrosos escriptors i artistes amics de Robert Graves, que s'hi allotjaren en diferents moments

Ca n'Alluny va ser el punt de trobada de nombrosos escriptors i artistes amics de Robert Graves, que s'hi allotjaren en diferents moments. Entre d'altres, cal destacar les visites dels novel·listes Kingsley Amis, Allan Stillitoe i Gabriel García Márquez, dels actors Alec Guinness i Peter Ustinov -aquest darrer acabà vivint a Mallorca, concretament al terme de Calvià- o, fins i tot, d'un Stephen Hawking de 10 anys acompanyat de la seva mare, companya d'universitat de Beryl, la dona de Graves. Entre aquestes visites, destaca la de l'actriu Ava Gardner, que es va fer amiga de la família i va passar algunes temporades a Deià. Es veu que a Robert Graves, que ja havia complit els seixanta anys, li resultava especialment estimulant i pertorbadora la presència de la bellíssima actriu, i li va dedicar un poema titulat "Not to sleep" (No poder dormir), on explica els seus alegres insomnis durant les visites de l'actriu. Segons conta Ava Gardner a les seves memòries, no hi va haver cap relació física entre ells, però una certa excitació continguda i un cert enamorament eren mutus.

Molt estimat per la gent de Deià, Robert Graves va aconseguir, solament amb la seva presència al poble, convertir aquest fabulós racó de la Serra de Tramuntana en un lloc conegut a tot el món. Deià va ser visitat, especialment a partir dels anys seixanta i setanta, durant l'època hippy, per nombrosos artistes i músics: el pintor Mati Klarwein -conegut per les seves il·lustracions dels primers discos de Santana-, Kevin Ayers, Mike Oldfield, etc. Alguns s'hi instal·laren definitivament i d'altres solament varen passar-hi una temporada. El que es pot afirmar amb seguretat és que sense Robert Graves la mitificació posterior de Deià, tot i l'espectacularitat del seu paisatge, no hagués arribat a un grau tan alt.

Sabies que...

Robert Graves va participar en la vida cultural mallorquina, tot i mantenir, respecte als escriptors locals -almenys aquesta és la impressió que hom té quan llegeix i escolta els testimonis dels qui el varen tractar-, l'actitud respectuosa però distanciada pròpia d'un estranger. José Carlos Llop en comenta la presència als carrers de Palma al seu llibre En la ciudad sumergida, publicat recentment.

Graves fou convidat, i hi assistí en algunes ocasions, a les tertúlies que cada any organitzava a la possessió de Son Galceran Joan March Cencillo. Aquesta possessió va formar part del Miramar de Ramon Llull i, segles després, va ser adquirida per l'arxiduc Lluís Salvador. A les cròniques de societat dels diaris de l'any 1990 es comenta l'homenatge que es va dedicar a la memòria de Robert Graves aquell any a Son Galceran, amb un discurs de la seva filla, també escriptora, Lucía Graves.

Bibliografia

La major part de la bibliografia crítica i dels estudis sobre la vida i l'obra de Robert Graves estan en anglès. La pàgina web <www.robertgraves.org>, que dedica a Graves el St. John's College d'Oxford, on es conserven els manuscrits i primeres edicions de l'autor llegats per la seva vídua Beryl, conté bona part d'aquest repertori bibliogràfic. La web <www.lacasaderobertgraves.com>, sobre la casa de l'escriptor a Deià convertida en fundació, dóna a conèixer la seva vida i la seva obra.

El millor per conèixer un autor tan prolífic com va ser Robert Graves és llegir-lo. En català i castellà hi ha nombroses traduccions de les seves novel·les més cèlebres -destaca, per la seva popularitat, Jo, Claudi-, així com seleccions dels seus poemes -la traducció al català de Josep M. Jaumà de 160 poemes per a Edicions del Salobre és molt recomanable-. També hi ha traduccions dels seus textos biogràfics més coneguts: Adiós a todo eso (RBA) i Por qué vivo en Mallorca (Olañeta).