Història

La data del dia set de juliol de l'any 1977 (7-7-77) és un símbol de la lluita dels mallorquins per aturar els excessos urbanístics a les nostres costes. En aquest cas, el perill era a l'illa de sa Dragonera, a causa de les intencions de l'empresa PAMESA d'urbanitzar-la davant la passivitat i la connivència de les administracions públiques. Aquell dia, un grup de joves format per activistes d'esquerres, anarquistes, ecologistes i artistes, van "okupar" l'illa com una manera contundent de denunciar públicament els projectes de construcció. L'efecte sorpresa fou fonamental per aconseguir un notable impacte mediàtic i agafar els poders públics sense capacitat de reacció. Aquells joves decidiren passar de les paraules i de les queixes de sempre, a l'acció. L'ocupació es féu per un període de dues setmanes, aproximadament, durant les quals una trentena de joves, els uns partien i els altres arribaven per a estades més curtes, hagueren de menjar el que se n'havien endut, o el que els feien arribar en barca i d'amagat els veïns de Sant Elm o del Port d'Andratx. Una parella de la Guàrdia Civil vigilava l'accés a l'amarrador, però els activistes actuaven per algunes de les cales. Un dia, fins i tot, un amic els llançà pa i tabac des d'una avioneta.

Al llarg dels dies realitzaren assemblees i emeteren comunicats que denunciaven les manipulacions legals de les autoritats en benefici de la classe dominant de sempre o que engrescaven la població a l'agitació i a la conscienciació en defensa de la natura i del seu territori. Fins i tot, de fet, declararen l'illa Parc Natural. Recordem que, finalment, el Consell de Mallorca comprà l'illa l'any 1987 i, més endavant, l'any 1995, el Govern de les Illes Balears la va declarar Parc Natural.

Entre els artistes hi havia Miquel Barceló, Margalida Escales, Gerard Matas o Andreu Terrades. Els anys vinents, els creadors vinculats a la Jove Plàstica realitzaren altres obres i accions en defensa del territori, com per exemple un número de la publicació Neon de Suro, el mes d'abril de 1978, amb el títol "Neon i Sverige", en el qual ironitzaven sobre alguns dels tòpics de la societat mallorquina i de la sueca. En aquest exemplar col·lectiu hi participaren Josep Albertí, Miquel Barceló, Damià Ferrà-Ponç, Sara Gibert, Mariscal, Joan Palou, Andreu Terrades i Steva Terrades. Dia 5 d'agost del mateix any, un altre nombrós grup d'artistes i amics realitzaren l'acció "Fester salvatge" a la plaça de sa Llonja i exhibiren obres fetes expressament per criticar els excessos urbanístics ja produïts i reivindicar més espais naturals.

L'experiència d'aquesta ocupació de sa Dragonera fou viscuda d'una manera intensa pel jove de vint anys Miquel Barceló. Un artista tan atent i permeable als entorns físics, en els quals ha treballat al llarg de la seva trajectòria, va rebre a sa Dragonera un dels seus primers forts impactes. Barceló va decidir realitzar la major part de la seva estada al lloc més alt de l'illa, on hi ha el far abandonat de na Pòpia, envoltat de nombroses gavines i prop dels penya-segats. Fou un dels darrers que abandonà l'illa i, tot i l'escàs temps que hi restà, l'experiència d'unes setmanes de contacte directe amb aquella natura verge i salvatge contribuïren o l'ajudaren a prendre decisions significatives en el terreny personal i professional. És un fet habitual en la història de l'art que els artistes destaquin llocs i moments transcendents, relacionats amb la natura, amb la malaltia o amb la mort, dotats d'una intensitat emotiva especial, que els han marcat certs camins. Barceló mateix, n'ha assenyalat alguns. Per exemple, una necessitat de canviar l'ambient i les relacions vinculades al món "porreta" de Palma, una neteja i una espècie de purificació. O, també, una reafirmació en la seva voluntat de ser artista, així com un interès per realitzar obres més pictòriques i figuratives que acabaran sent el seu particular animalari.

Text de Jaume Reus

Sabies que...

A la tornada de sa Dragonera, Barceló realitzà l'obra "Sense títol" (1977), una caixa rectangular de fusta de grans dimensions dividida en 30 espais a l'interior dels quals hi enganxà tota una sèrie d'elements recollits a l'illa: excrements, ossos de gavina, pitjallides, flors, un rusc, pedres, fulles, arrels, així com un parell de sabates de plàstic petites i un tubet ple del pigment blavet. És una particular presentació i indexació del paisatge de sa Dragonera a través de la selecció de petits elements recollits durant les passejades i del seu entorn més proper.
 

"Sense títol", 1977. Matèria orgànica i inorgànica, fusta i vidre. 64,5 x 54 x 6'5 cm. Col·lecció particular Manresa-Roque. © Foto: Agustí Torres.