Història

La costa de la Serra de Tramuntana és molt perillosa per molts de motius, però n'hi ha dos de fonamentals, l'escassesa de refugis entre el port d'Andratx i el port de Pollença (únicament hi ha el port de Sóller) i la contundència dels vents de tramuntana i mestral, que arriben a la vorera amb una energia fora mida.

No és estrany, així, que l'historial de naufragis d'aquesta zona sigui especialment tràgic. Avui en recordarem un, el del "Luigina Gi", que va naufragar el 7 de febrer de 1917 a sa punta de s'Àguila, prop del Port des Canonge, amb el dramàtic resultat de 10 tripulants morts dels 15 que governaven aquest veler italià.

Aquest vaixell de tres pals havia salpat de Marsella en direcció a Cuba amb un carregament de teules i rajoles. A causa del temporal de tramuntana, que des de feia dies castigava el golf de Lleó i la mar balear, el veler rompé el timó i durant hores derivà cap a la costa mallorquina fins que col·lisionà amb la punta de s'Àguila per la part de ponent.

El veler italià "Luigina Gi" naufragà el 1917 en estavellar-se contra les roques de la punta de s'Àguila, al Port des Canonge

Una parella de carrabiners que vigilava la zona s'encaminà cap a les cases de Son Bunyola i donà avís a les autoritats. Immediatament s'activà un equip de rescat que sortí en barca des del Port des Canonge, dirigit pels patrons Llorenç Picornell i Llorenç Sastre. La tasca no era fàcil i el simple fet d'embarcar-se en un petit llaüt enmig del temporal ja era arriscar la vida, però la solidaritat i la valentia mai no manquen entre mariners que es troben en perill.

Un dels tripulants, la majoria eren banyalbufarins però també hi havia alguns pescadors d'Esporles, que tenien la base al Port des Canonge, era Rafel Vila "Boscana", que llavors tenia 17 anys. Mestre Rafel, avui ja finat, va fer de pescador i mariner durant tota la seva vida. Els darrers anys d'existència encara recordava aquell dia tràgic. "Se salvaren els covards", explicava. I el fet és que els que intentaren guanyar la costa nedant moriren tots, mentre que els cinc que es quedaren a la coberta del vaixell esperant el rescat finalment se salvaren. Des de la barca de rescat els tiraren cordes perquè es fermassin i així poder cobrar els mariners del "Luigina Gi". A les 14.30 hores fou rescatat el darrer tripulant del vaixell italià.

Els nàufrags (quatre italians i un nord-americà) foren conduïts a les cases de Son Bunyola, on els va atendre el metge de Valldemossa, se'ls proveí de roba i espardenyes i romangueren durant uns dies al paller.

El "Luigina Gi" quedà embarrancat alguns dies més, fins que un altre temporal l'acabà destrossant. La mar tornà els cossos de tres mariners i un quart, el del cuiner, es va trobar a baix d'un penya-segat, prop de la cova dels Guixos; se suposa que va aconseguir arribar a terra, s'enfilà pel coster però l'esgotament el va vèncer i va acabar caient pel barranc.

Un any després, els esforçats pescadors que havien participat en el rescat foren premiats per l'Ayudantía de Marina d'Andratx, que comunicà al batle de Banyalbufar la concessió de cinc cèdules a favor dels herois.

La major part del vaixell i de la càrrega fou rescatada anys després en una operació amb bussos. S'aprofità el ferro del vaixell i tot el que pogués tenir algun valor. També es rescatà la campana del "Luigina Gi", que va ser regalada a la possessió de Son Bunyola. Diuen que va estar penjada a la torre des Moro de les cases.

Aquests fets varen ser molt comentats per tota la comarca, encara que avui ja no queda gairebé ningú que els guardi a la memòria. Això sí, el relat ha anat passant de boca en boca i d'una generació a una altra, i moltes dècades després encara hi ha qui bussejant prop de la punta de s'Àguila intenta veure alguna resta del "Luigina Gi".

Text de Bartomeu Homar

Sabies que...

Entre el Port des Canonge i Banyalbufar hi ha un camí ideal per fer com a passejada o excursió que discorr sobre els paratges que van viure el naufragi del "Luigina Gi". Es tracta del Camí de Baix de Son Bunyola, encara que recentment s'ha popularitzat amb el nom de Camí de la Volta del General, ja que és des d'aquesta volta on comença el camí si s'inicia des de Banyalbufar. El recorregut es d'una hora, més o manco, amb poc desnivell, molt fàcil de seguir i perfecte per fer en família.

Bibliografia

Son Bunyola, una mar de noms

Acurat estudi sobre la possessió de Son Bunyola des dels més diversos punts de vista. La història, la toponímia, l'etnologia, la geografia o determinats episodis com el del naufragi del "Luigina Gi" a la punta de s'Àguila es tracten en aquest volum fet amb vocació divulgativa però amb tot el rigor dels treballs científics.

Autor: Tomàs Vibot
Editorial: Associació Cultural Bany-al-bahar
Any de publicació: 1999