Història

La Serra de Tramuntana és molt més que una simple successió de paisatges, una bella col·lecció de postals o un catàleg idíl·lic de muntanyes i valls. és, també, el bressol de persones, algunes de les quals, amb el temps, esdevenen personatges que associam, necessàriament, a un lloc determinat.

Aquest és el cas de Mateu Mir Albertí, que fou més conegut pel nom de Mateíto, vinculat inevitablement al llogaret banyalbufarí de la Pedra de s'Ase. Però anem a pams.

La Pedra de s'Ase és un petit nucli de cases, situat al terme de Banyalbufar, que es troba just davall sa Torreta. Així anomenen els banyalbufarins la torre de vigilància del segle XVI que a les guies turístiques i a les postals figura com a Torre de ses ànimes, tot i que cal afegir que el seu nom històric és Torre des Verger. Aquest petit llogaret reuneix unes quantes cases d'estiueig i encara hi ha restes de les antigues cases de pescadors. També s'hi troba un varador per a les barques, que així mateix fa les funcions de platja. La Pedra de s'Ase és, en qualsevol cas, un indret preciós.

Mateu Mir va construir una quinzena de llaüts, destinats a pescadors de Banyalbufar, d'Esporles i d'Estellencs

Presentat el lloc, ens resta ara conèixer el personatge. Mateu Mir Albertí, de malnom Mateíto, nasqué a Banyalbufar el 1891. En aquest poble, els de més edat encara el recorden i els més joves han sentit contar anècdotes i històries d'un personatge que amb el temps duu camí de convertir-se en un mite.

Sense haver complert els vint anys, Mateu Mir emigrà a Cuba i allà va fer diverses feines, entre altres la de pescar esponja. Però de pescador passà a ser armador d'un vaixell de tretze metres que ell mateix va construir. Amb aquest vaixell es dedicà a transportar l'esponja, però també carbó, animals i qualsevol altra càrrega que se li encomanàs.

Els anys vint, Cuba no es caracteritzava per l'estabilitat política i el nostre personatge s'establí a la ciutat de Tampa, als Estats Units. En aquest punt de la història és quan la llegenda i la realitat es confonen. El cert és que la llei seca afavorí més que mai el contraban de rom des de Cuba als EUA. En aquest contraban, Mateíto hi participà activament, i un dels seus clients era, ni més ni manco, el cèlebre gàngster Al Capone. Alguns asseguren que la relació amb Al Capone fou tan estreta que Mateu Mir arribà a ser un dels seus lloctinents, d'altres diuen que només arribà a xofer. I d'altres, que el banyalbufarí i el gàngster més famós de la història mantegueren únicament una relació estrictament comercial.

Sigui el que sigui, Mateíto tornà a Cuba. A principis de la dècada dels trenta, Mateu Mir col·laborà activament amb el general Mario Menocal, que s'oposà al president Gerardo Machado. Es dedicava al tràfic d'armes i d'homes del general Menocal, fins que a causa d'una delació fou capturat durant un desembarcament. Mateu Mir passà dos anys de presidi a l'illa de Pinos però recuperà la llibertat gràcies a Fulgencio Batista, que mitjançant un cop d'estat va fer president Carlos Mendieta. Mateu Mir Albertí fou nomenat president honorari de Cuba durant cinc dies en agraïment al seu suport a la causa i, sobretot, per no haver delatat ningú durant tot el temps d'empresonament.

Així doncs, Mateu deixà la política i es dedicà a altres feines, com ara la d'inspector de duanes, que no és una mala feina per a un excontrabandista.

A mitjan dècada dels quaranta, un nou canvi de règim polític el féu fugir de Cuba i Mateu Mir Albertí tornà a Mallorca, no sense abans passar noves aventures fugint amagat dins un bidó en un vaixell mercant.

Un cop a Banyalbufar, on arribà més o manco amb la mateixa fortuna amb la qual havia partit perquè va haver de deixar totes les seves pertinences a l'illa caribenya, Mateíto s'establí en una barraqueta a la Pedra de s'Ase, que anomenà La Cabaña de Mateo, i esdevé des d'aleshores tot un personatge tant per les anècdotes que contava de les seves aventures americanes com per les que va generar a Mallorca.

A Banyalbufar es va fer mestre d'aixa i es dedicà a construir barques. Va fer una quinzena de llaüts, que es varen destinar a pescadors del poble, d'Esporles i també d'Estellencs. La seva feina era absolutament artesanal i ho feia tot ell sol. Només a vegades enviava fusta a la serradora d'Esporles perquè li preparassin els taulons del folre de les barques.

Va morir l'any 1975, als 84 anys. Darrere seu deixà tota una vida que es va convertir en llegenda, que ell mateix s'encarregà de crear i d'engrandir. De forjar el mite, se n'ha encarregat el temps.

Sabies que...

Mateu Mir Albertí també es dedicà al contraban a Banyalbufar. Tenia controlada la costa i la presència dels guàrdies civils gràcies a un sistema de senyals amb banderes i draps que feia servir amb un amic seu que vivia al poble. Tenia un alt grau de coneixement del medi on vivia i una agilitat i forma física envejables. Es conta que una vegada havia quedat amb unes persones de Palma per anar a pescar a la Pedra de s'Ase. Es trobaren a Banyalbufar i en Mateíto els digué que partissin en cotxe cap a la Pedra de s'Ase. La sorpresa dels ciutadans fou que quan arribaren al llogaret, Mateíto ja els esperava. Havia adreçat per tiranys i botant per les roques de la mar. El mal nom de Mateíto li posaren quan tornà de Cuba perquè mai no perdé l'accent que agafà a l'illa caribenya. El seu mallorquí era farcit d'expressions cubanes com caray, concho o auto.

Bibliografia

Cent anys de mestres d'aixa a Mallorca
La feina dels mestres d'aixa queda recollida en aquest treball que es presenta en dos volums. Es tracta d'una valuosíssima recopilació de tots els mestres d'aixa que hi ha hagut a Mallorca durant el segle XX. Parla de les tècniques de construcció però també de les vides d'uns artesans que guarden els seus sabers com un petit, o molt gran, tresor. Un dels capítols del primer volum està dedicat a Mateu Mir Albertí, en el qual també trobam la llista de les barques que va construir.

Autor: Joan Palmer Grua
Editorial: El Tall
Any de publicació: 1994