Història

El 1905 Joan Alcover guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona pel seu poema "La Serra". Aquell mateix any mor el seu fill Pere de tifus. Anys enrere havien mort la seva dona i una de les filles. Aquesta experiència de la pèrdua transformà l'escriptor per sempre. és per això que és conegut com el poeta del dolor. De llavors ençà Alcover es refugia en la poesia i abandona la seva etapa anterior més trivial per convertir-se en el poeta de la sinceritat.

És al paisatge mallorquí on troba les correspondències simbòliques amb el seu estat d'ànim. Un esperit d'enyorança, de record de la vida rústica. Emperò és un record que es barreja amb la visió, amb l'al·lucinació, ja que no hem d'oblidar que Alcover és de Ciutat, no ha nascut al camp. "La Serra" és l'apologia de la vida pagesa feta per un ciutadà. Al poema advertim que l'escriptor guaita per la finestra de casa seva al barri de la Calatrava i li vénen a la memòria els ecos d'una cançó pagesa que li cantaven de petit.

               Copeo, copeo, copeo traïdor
                              roseta encarnada,
                              si t'he agraviada
                              jo et deman perdó.

Alcover sent que aquest copeo li arriba d'aquella serra que es veu llunyana. Una Serra de Tramuntana que coneix per les visites que feia de petit amb la seva família a la possessió de Son Martí, situada al Capdellà. "La Serra" és una visió de conjunt de l'espectacle de la vida rural mallorquina. és un paisatge poblat, animat, ple de personatges. Ell, des de la finestra, només veu les llumetes enceses a les muntanyes i es demana com és la vida d'aquella gent. Seguidament fa una descripció i acaba exaltant el món rústic i convertint aquell paisatge en pàtria.

Per a Alcover l'art era utilitari. La poesia havia de beneficiar l'artista, beneficiar els pobles i beneficiar l'art mateix. A ell li serví per combatre el dolor. Tot i que una vegada va afirmar: "Jo no tinc preferència pel dolor com a font d'inspiració; és el dolor el que ha tingut preferència per mi".

'La Serra' és l'apologia de la vida pagesa feta per un ciutadà

El 6 de març de 1919, Alcover va ser colpejat de nou, aquest cop d'una manera devastadora. El mateix dia moriren la seva filla Maria i el seu fill Gaietà, víctimes de l'epidèmia de la grip. La primera morí a Mallorca i el segon a Barcelona. En una mateixa nit la mort s'endugué aquelles dues ànimes. Alcover es trobà una vegada més desolat i desemparat.

Mesos més tard, l'Ajuntament de Palma, com a mostra de gratitud al poeta, li comunicà la construcció d'un monument dedicat a la seva figura. En assabentar-se'n, s'hi negà en rodó. El projecte, però, anà endavant amb l'entusiasme de la població mallorquina, que contribuí a sufragar els costos del monument amb subscripcions populars. La construcció és un homenatge al poema "La Serra". La font va ser dissenyada per l'arquitecte Guillem Forteza i a sobre s'erigeix una escultura de bronze d'Esteve Monegal que simbolitza la figura femenina que apareix al poema. Emperò les obres en aquest indret s'endarreriren i Alcover no va poder veure enllestit l'homenatge del poble mallorquí a la seva persona. La nit del 25 de febrer de 1926, Joan Alcover morí a causa d'una pulmonia. Dos anys més tard, l'escultura de Monegal va ser inaugurada a la plaça de la Reina de Palma.

Avui dia aquest monument dedicat al poema d'Alcover roman desapercebut per molts ciutadans. Són els turistes que se senten atrets per aquest petit jardí els que el visiten. L'ombra que ofereixen els seus arbres i l'aigua que brolla de la font es converteixen en un petit oasi on poder recobrar les forces. Un petit paratge natural enmig d'una ciutat plena de fums i renous. Un petit bocinet de "La Serra" a Palma.

Text d'Alícia Vicens

Sabies que...

La Balanguera és una de les primeres obres escrites en català per Alcover. El poeta la recità per primera vegada en un dinar d'intel·lectuals mallorquins al Gran Hotel de Palma. Miquel dels Sants Oliver i Gabriel Alomar digueren que era el millor que havia escrit fins llavors. A la correspondència d'Alcover s'ha trobat una carta on confessa a un amic que el poema no era tan bo com deien. Tot i així, l'any 1996, el Consell Insular va declarar La Balanguera himne oficial de Mallorca. La versió més coneguda és la realitzada per Maria del Mar Bonet, encara que Chenoa també l'ha interpretada.