Història

Tot excursionista que ha visitat la mola de s'Esclop s'ha demanat quin és l'origen de les runes de la construcció que s'alcen encara damunt el cim. Què és allò? Una casa de neu? Un forn de calç? En realitat, les restes que resisteixen el pas del temps són els rastres de la caseta que François Arago es féu construir mentre realitzava unes observacions astronòmiques a la Serra de Tramuntana.

François Arago tenia 19 anys quan li varen encomanar de continuar la tasca de mesurar el meridià de París que havia començat André Méchain anys enrere. Abans de morir, l'astrònom Méchain formava part d'una gran missió: extreure de la naturalesa un patró de mesura. Un patró que anomenarien metre i que serviria per unificar els sistemes d'amidament de tot el món. Un ideal revolucionari que pretenia traspassar fronteres i ser "per a tots els pobles i per sempre".

Per aconseguir un sistema que estigués basat en la naturalesa i no en el pam del rei de torn, els francesos establiren que el metre seria la deumilionèsima part del quadrant del meridià que passa per París. Establertes les premisses, només els quedava mesurar l'arc de meridià. La primera expedició realitzada per Méchain i Delambre s'encarregà de mesurar l'arc des de Dunkerque, al nord de França, fins a Barcelona. Però més tard volgueren estendre l'arc més al sud i arribar fins a les Balears. Andre Méchain morí a Castelló en plena expedició i fou substituït pel jove Arago. François Arago era rossellonès, per tant parlava català, fet que va ser determinant perquè continuàs la missió.

La caseta del francès, com es coneixia popularment, era en realitat un petit observatori astronòmic

A aquest jove brillant, els successos del 2 i 3 de maig de 1808 l'agafaren al cim de la mola de s'Esclop, a la cabanya des d'on realitzava els amidaments. La caseta del francès, com va ser coneguda popularment, era en realitat un petit observatori astronòmic. Des d'allà mesurava els angles formats entre aquella muntanya, Formentera i el cim de Camp Vell a Eivissa. Una triangulació que unia tres illes i que tècnicament resultava complexa ja que es realitzava sobre la mar. Els amidaments es duien a terme encenent fogueres als diferents cims i mesurant les distàncies amb unes lents molt potents. Aquells senyals de foc provocaren recels entre els habitants de la zona. Però no va ser fins a finals de maig, quan va arribar la notícia que el poble espanyol s'aixecava contra la dominació francesa a la península, que Arago patí un perill real. Els pagesos de la zona s'enrecordaren del francès que cada nit encenia fogueres per comunicar-se amb els seus companys i pujaren a cercar-lo. Pensaren que devia ser un espia.

Un dels espanyols que formava part de l'expedició s'assabentà dels fets i corregué fins a la mola per avisar-lo. Arago es disfressà amb roba de pagès i baixà a Ciutat, amb tan mala fortuna que fou interceptat per l'escamot popular que anava a apressarlo. Va ser llavors que va jugar la carta de la llengua. Arago sabia imitar molt bé els accents, de manera que els parlà en un mallorquí perfecte i els digué que l'espia francès que cercaven era al cim de la mola. Els pagesos continuaren i Arago aconseguí arribar a Palma sa i estalvi i amb tots els càlculs de les observacions realitzats. A Ciutat demanà protecció i acabà al Castell de Bellver. Allà ocupà l'estança de Jovellanos, que havia estat alliberat dies abans. No va ser fins dos mesos més tard que la mateixa persona que l'havia ajudat a disfressar-se, el patró Damià, aconseguí un petit vaixell per escapar. Arribar a França no va ser fàcil a causa del conflicte bèl·lic. Però, finalment, i després de gairebé un any, ho aconseguí.

La caseta que roman a la Serra és, per tant, testimoni d'una de les aventures científiques del segle XIX. Un història romàntica d'espies que no eren espies, de joves que es dedicaven a pujar muntanyes i a triangular serralades, i de la lluita pels ideals de la Raó. La caseta és, en definitiva, un recordatori de la contribució de Mallorca a l'expedició científica de mesurar el món.

Text d'Alícia Vicens

Sabies que...

Jules Verne conegué François Arago i escrigué diverses novel·les inspirant-se en les seves aventures. L'escriptor, conegut per ser el precursor de la ciència ficció, compartí tertúlies amb ell i els seus germans als salons de París. Fruit d'aquestes trobades, Jules es tornà un apassionat de les expedicions geodèsiques. Les aventures de tres russos i tres anglesos, La Janglada o Clovis Dardentor són algunes de les novel·les que reflecteixen aquesta fascinació per les observacions astronòmiques i la creació del sistema mètric.

Bibliografia

François Arago y Mallorca

El llibre recull les vivències de François Arago a les Balears i aporta documents històrics inèdits sobre l'expedició. Un relat que repassa les múltiples anècdotes d'una missió gairebé maleïda. Una història que narra l'acostament entre dues nacions, Espanya i França, per mesurar la forma de la Terra i l'allunyament posterior a causa de la Guerra de la Independència.

Autora: Elena Ortega
Editorial: Miquel Font
Any de publicació: 1999
www.miquelfonteditor.com