Història

A l'emblemàtic monestir de Miramar, erigit al cor de l'abrupte paratge de la Serra de Tramuntana, Ramon Llull, al voltant de l'any 1276, fundà una escola de llengua àrab per instruir predicadors amb la intenció d'evangelitzar sarraïns en terres islàmiques. Tres segles després, Bartomeu Caldentey, teòleg insigne, escriptor i propagador de l'escola lul·lista, juntament amb l'eclesiàstic Francesc Prats, obriren a Palma cap al 1480 una escola d'humanitats i de ciència lul·liana, escola que cinc anys després varen traslladar a Miramar a la recerca d'una tranquil·litat que els negava l'ambient de ciutat, agitada pel malestar social. Allà no només s'impartiren classes sinó que també es varen imprimir llibres.

L'estudi dels orígens de la impremta a Mallorca sempre planteja la polèmica qüestió de si la impremta es va establir primer a Palma o a Miramar de Valldemossa. El que és clar és que la Contemplació de la Passió de Jesucrist de Francesc Prats, segon llibre estampat a l'illa per la societat Calafat-Caldentey, s'imprimí a Miramar, i deté el mèrit de ser el primer incunable escrit a Mallorca en llengua catalana. El colofó de l'obra diu: «Stampada en la casa de trínítat o míra mar De la Vila de Val de Musse en la maior illa Balear per Mestre Nicolau Calafat nadiu de la dita Vila. A. 1 de kalèdes de fabrer anys de salut MCCCCL xxx vii». Ens podem preguntar, qui era aquest Calafat? Doncs bé, Nicolau Calafat era un fonedor expert i un impressor excel·lent. Es desconeix com va aprendre aquestes dues tècniques, però el que sí que sabem és que va ser hàbil en ambdós procediments. Aquest és el motiu pel qual Caldentey en va buscar la cooperació i el va fer soci de la seva empresa.

A Miramar no només s'impartiren classes sinó que també es varen imprimir llibres

Després de la impressió del Llibre de contemplació, Caldentey i Prats continuaren la tasca evangelitzadora a Miramar. Per mantenir aquell antic monestir, invertiren gran part dels seus propis béns, feren tot tipus de gestions per aconseguir terres, censals, rendes eclesiàstiques i, fins i tot, subvencions del rei Ferran el Catòlic. Però aquestes ajudes, o no arribaren o foren insuficients. És per això que, poc després de l'edició del llibre de Prats, varen haver de reduir el nombre d'inquilins i traslladar la impremta a Palma. La impremta de Calafat i Caldentey va significar una millora en la línia de la introducció de les idees renovadores a Mallorca. El primer incunable sortit de la seva premsa va ser el Tractatus de regulis mandatorum de Jean Gerson, imprès el 20 de juny de 1485. Pel que fa al lloc d'estampació d'aquesta primera publicació mallorquina, els seus artífexs només indiquen que s'imprimí a la major de les Balears.

La relació editorial entre Bartomeu Caldentey i Nicolau Calafat degué ser satisfactòria perquè el 1489 signaren un document notarial en el qual es comprometien a seguir imprimint. El pacte, signat el 4 de gener d'aquest any, estipulava que Caldentey fos el propietari de tot l'utillatge d'imprimir i que Calafat refés alguns tipus de lletres deteriorats, reformés els alfabets i obrís les matrius de dos nous abecedaris amb les lletres majúscules corresponents i el tipus de lletra triat per l'eclesiàstic. La societat va durar aproximadament uns cinc anys, es va dissoldre el 3 de setembre de 1490. Va ser un projecte breu, que es concretà enèrgicament cinquanta anys després amb les experiències tipogràfiques de Ferran Cansoles i Gabriel Guasp I. Però aquesta és una altra història.

Les impremtes s'originaven habitualment a l'abric de centres del coneixement. Així, els negocis s'obrien al voltant de les universitats i els centres religiosos. Al marge de la polèmica sobre el lloc exacte on s'imprimí el primer llibre i amb la impossibilitat de constatar-ho documentalment, és indubtable que Miramar, lloc paradigmàtic del saber i l'espiritualitat, fou protagonista indiscutible del naixement de la nostra primera activitat impressora.

Al segle XIX, l'arxiduc Lluís Salvador, molt interessat per la Serra de Tramuntana i per la figura de Llull, va adquirir la possessió de Miramar, juntament amb altres possessions confrontants com s'Estaca o Son Marroig.

Text de Miquela Forteza Oliver

Sabies que...

Uns deu anys després que ho fes Cristòfol Plantin a la ciutat d'Anvers, Gabriel Guasp va fundar a Palma la dinastia d'impressors més prolífica d'Europa, la qual va estar en funcionament durant el dilatat període que va del 1576 al 1958. Doncs, gràcies a l'entusiasme amb què els seus artífexs es van dedicar a l'art d'imprimir actualment podem gaudir de la Col·lecció Guasp, formada per la premsa del segle XVII i per 1590 matrius xilogràfiques, veritables joies de l'art gràfic. Avui per avui, aquesta magnífica col·lecció, única en el món, que va ser declarada Bé d'Interès Cultural pel Consell de Mallorca, es pot visitar a la Cel·la Municipal de la Cartoixa de Valldemossa.

Bibliografia

Normes de ben obrar
Facsímil del primer llibre imprès a les Balears per Bartomeu Caldentey, de Felanitx i Nicolau Calafat, de Valldemossa, l'any 1485.

Autors: Jean Gerson, Miquel Pascual, Llorenç Perez Martinez
Editorial: Conselleria d'Educació i Cultura del Govern Balear
Any de publicació: 1985

Llibre de contemplació 
Edició facsímil amb transcripció i notes del primer incunable a Mallorca en llengua catalana a 1487.

Autor: Francesc Prats [traduït per Miquel Pascual]
Editorial: Miquel Font Editor
Any de publicació: 1985