Història

I no va córrer la nau gaire estona més; car tot d'una
ve el ponent xisclador, amb el seu gran buf de tempesta;
i la fúria del vent ens trenca les burdes proeres,
totes dues, i l'arbre se'ns tomba enrere i aboca
tots els ormeigs dins la cala; i allí, a la part de la popa,
l'arbre bat contra el cap del pilot i els ossos li trenca,
tots, que li esclafa el cap; i l'home, com un que es cabussa,
cau daltabaix del castell, i el valent esperit buida els ossos.
Zeus alhora fa un tro i em clava el seu llamp del Cronion,
i se m'omple de sofre; i es tiren a l'aigua els meus homes,
i, talment unes gralles, entorn del negre navili
floten al grat de les ones; i el déu els privà de tornada.

Homer. Odissea. Cant XII

El gran poeta de l'Antiguitat ens descriu amb una precisió quasi cinematogràfica el naufragi d'una nau grega. Si hem de fer cas a la història literària, el penós retorn d'Ulisses a la seva pàtria, Ítaca, va ser poc després de l'any 1.200 abans de Crist i Homer el degué escriure devers el segle VIII a. C. Els versos que encapçalen aquest article ens il·lustren molt bé com era un naufragi i són plenament vigents per descriure el que va viure la nau grega cap al 520-500 a. C., quan es va estavellar contra les roques en una cala del nord de Mallorca, la que avui coneixem com la Cala de Sant Vicenç, al terme municipal de Pollença.

Aquest vaixell, amb tota la càrrega, va romandre als fons arenosos de la idíl·lica cala fins a l'any 2002. Aquest any i durant el dos següents es van realitzar diverses campanyes d'excavació arqueològica gràcies al conveni que signaren el Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i el Centre d'Arqueologia Subaquàtica del Museu d'Arqueologia de Catalunya. A les campanyes participaren un bon nombre de tècnics i arqueòlegs, sota la direcció de Xavier Nieto. Els fruits d'aquestes investigacions han estat molts i profitosos; en veurem ara alguns aspectes.

Així doncs, sabem que es tracta d'un vaixell mercant que procedia bé de la ciutat d'Empòrion (Empúries, a la Costa Brava catalana) o bé de Massalia (l'actual Marsella francesa). La presència d'un nombre significatiu d'àmfores ibèriques reforça la hipòtesi que aquest vaixell, després de sortir del seu port d'origen (Empòrion o Massalia) va anar costejant el golf de Lleó i la costa del Llevant de la península ibèrica fins que va travessar el mar Balear per arribar a les costes de Ponent de Mallorca i en direcció a Gregal arribà a la Cala de Sant Vicenç, on naufragà.

La investigació d'aquest naufragi del segle VI a. C. ha aportat una informació molt valuosa sobre els contactes comercials amb els grecs

Una de les conclusions a la qual han arribat els arqueòlegs és que la nau tenia com a destinació aquesta cala pollencina i que no hi arribà per casualitat o desviada de la seva ruta original per un temporal. Aquesta dada és molt important perquè ens dóna una informació que fins ara desconeixíem: els contactes comercials (probablement de no molta entitat) de les colònies focees (els grecs que s'establiren a Empúries, Massalia i altres punts del nord de la Mediterrània) amb els nuclis de població de la zona, molt ben comunicats amb la Cala de Sant Vicenç.

El carregament ha estat, òbviament, objecte d'especial interès a l'hora d'estudiar aquest derelicte. De tot el material que s'ha extret i investigat s'ha fet difícil establir d'una manera categòrica el que formava part de la càrrega comercial i el que són els elements propis del vaixell i de la seva tripulació. Així i tot, s'ha establert que la càrrega era força heterogènia i que responia amb seguretat a una demanda molt diversificada. Els arqueòlegs hi trobaren restes de vi, oli, perfums, metalls elaborats en forma d'eines, metalls semielaborats, armes, vaixella molt diversa per a diferents usos, molins per a moldre blat, etc.

Les àmfores trobades assenyalen dues grans àrees d'origen: la grega i la magnogrega (el sud d'Itàlia i Sicília), la qual cosa reforça la idea que el nord de Mallorca figurava a la ruta comercial de la Mediterrània septentrional.

El vaixell enfonsat és per si mateix un dels tresors més preuats que es trobaren en aquestes campanyes. Es tracta d'una nau, d'una eslora d'entre 20 i 22 metres, construïda mitjançant un sistema que uneix les peces del folre amb unes clavilles i que les fixa amb un sistema de cosit. La tècnica emprada va suposar un gran avanç tecnològic al seu temps. Aquest vaixell és, així, el vaixell grec més gran construït amb aquesta tècnica de tots els que es coneixen fins ara, amb una capacitat de càrrega d'unes trenta tones.

Es creu que la nau va arribar fins a la Cala de Sant Vicenç i que hi fondejà. Tot fa pensar, però, que una vegada que el vaixell estava en roda a la cala, un temporal va rompre les amarres de les àncores, que no es trobaren durant les excavacions, i les ones l'empenyeren fins a les roques semisubmergides que hi ha davant la platja de Cala Barques, on li causaren un forat de prop d'un metre. Els corrents propis de la cala dugueren el vaixell, que devia surar entre dues aigües, fins al lloc on es va trobar 2.500 anys després.

L'excavació i l'estudi del vaixell enfonsat a la Cala de Sant Vicenç ha significat un gran pas per a l'arqueologia de Mallorca i per al coneixement de la navegació en l'Antiguitat, però, sobretot, ens ha donat una informació molt valuosa sobre els contactes que tenien els habitants del nord de Mallorca en el segle VI abans de Crist amb els comerciants grecs. Però tornant als versos d'Homer que obren aquest article, em deman què va ser de la tripulació de la nau. Algú va poder arribar a terra? I el pilot? Va acabar amb el cap sencer? Segurament mai no ho sabrem.

Text de Bartomeu Homar

Sabies que...

Les investigacions han permès establir, almanco d'una manera aproximada, de què s'alimentava la tripulació del vaixell, que no era molt nombrosa i de segur que no passava de la mitja dotzena de persones. La dieta dels tripulants possiblement es basava en els cereals, complementada amb oli, vi, espècies, llegums, fruites, fruits secs, mel, carn o peix en conserva o salaó, etc. Al derelicte, també s'hi trobaren morters per moldre els cereals i triturar els aliments, diversos recipients i, fins i tot, petits brasers per escalfar els aliments i restes d'una campana ceràmica que segurament serví per coure'ls.

Bibliografia

El vaixell grec

Es tracta d'un ampli volum en el qual han participat, a més dels dos autors, una trentena d'especialistes en diferents disciplines relacionades amb la construcció naval, la navegació a l'Antiguitat i diversos aspectes de l'arqueologia subaquàtica.
Aquest llibre explica amb tot detall les campanyes realitzades a la Cala de Sant Vicenç. A més, aporta interessants estudis sobre diferents camps, especialment sobre la construcció naval i les ceràmiques de l'època. Cada capítol disposa d'unes conclusions que fan més fàcil la lectura als no iniciats en temes arqueològics.

Autors: Xavier Nieto i Marta Santos
Edita: Museu d'Arqueologia de Catalunya - Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya amb la col·laboració del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca i de la Generalitat de Catalunya Girona, 2008