Història

L'espectacularitat dels paisatges de la Serra ha atret un gran nombre de cineastes. Les escarpades pendents on conviuen roques, oliveres i pobles que miren de lluny la mar, captiven la mirada de qualsevol visitant. I encara més l'atenció de qui visita la Serra amb l'objectiu de localitzar exteriors suggerents per fer una pel·lícula. Potser no són tantes les pel·lícules realment importants rodades a la Serra de Tramuntana com mereixeria un paisatge tan especial. Però n'hi ha unes quantes i convé recordar-les.

Una de les primeres mostres va ser el film El secreto de la pedriza (1925), dirigit i protagonitzat per Francesc Aguiló. La pel·lícula, que gira entorn del contraban, restaurada recentment per la Fundació "Sa Nostra", fou rodada a sa Foradada, al torrent de Pareis, a Son Marroig, entre altres llocs mítics de la Serra de Tramuntana.

La major part de les pel·lícules rodades a Mallorca durant les dècades dels seixanta i dels setanta foren historietes banals pensades per potenciar l'arribada de turistes a l'illa. Donaven la imatge de sol i platja que encara ara s'associa a Mallorca. Va haver-hi poques excepcions. Una de les més destacades, pel seu valor d'àcida crítica costumista, va ser la conegudíssima El verdugo (1963) de García Berlanga. Una altra pel·lícula destacable, rodada en escenaris de la Serra com Son Moragues i la Cartoixa de Valldemossa, fou Un invierno en Mallorca (1969) de Jaime Camino, sobre l'estada de Chopin i George Sand a l'illa. La seva estètica, molt austera, la va fer poc comercial. Com a detall poc habitual a l'època, cal destacar que una part dels diàlegs són en mallorquí.

Un dels llocs emblemàtics de la Serra, la possessió de Raixa, ha estat també un dels escenaris cinematogràfics més reiterats

Un dels llocs emblemàtics de la Serra, la possessió de Raixa, ha estat també un dels escenaris cinematogràfics més reiterats. Raixa, cinematogràficament parlant, està indissolublement lligada al film Bearn (1983) de Jaime Chávarri, sobre la coneguda novel·la de Llorenç Villalonga. Bearn va disposar d'un pressupost elevat per a l'època i d'un elenc d'actors molt coneguts (Imanol Arias, Fernando Rey, Alfredo Mayo, Amparo Soler Leal i una Ángela Molina no massa encertada en el paper de Xima). Es va estrenar el 8 d'abril de 1983 a l'Auditòrium, en mig d'una gran expectació. El lema publicitari de l'estrena va ser: "No hi ha més paradisos que els perduts". Els jardins de Raixa varen oferir un escenari molt suggerent per recrear l'atmosfera decadent de l'argument: el final d'una família aristocràtica vinguda a menys. El seu èxit comercial fora de Mallorca, en canvi, va ser desigual. En general, la crítica del moment va considerar-lo un film molt millorable.

Una pel·lícula prou interessant, segons els pocs que l'han vista, és Bert (1998), del mallorquí Lluís Casasayas. Rodada íntegrament a la Serra, narra la història d'una obsessió, la que experimenta el protagonista, interpretat per Fermí Reixach, per trobar un amic que ha desaparegut a la Serra. També apareixen l'actor mallorquí Simó Andreu i Mercè Sampietro. Estrenada amb molt d'èxit al Festival de Cine Español de Màlaga, el 1998 mateix va guanyar el Festival de Cine del Atlántico (premi del jurat i del públic) i el Festival Internacional L'alternativa de Barcelona. Les desavinences entre el productor i el Ministeri de Cultura provocaren que la pel·lícula no s'estrenés comercialment, fet que la convertí en un film de culte.

Un altre realitzador mallorquí que ha aprofitat recentment els escenaris de la Serra per a la seva primera pel·lícula és Rafa Cortés. El seu film Yo (2007), protagonitzat per Alex Brendemühl, acompanyat sobretot per actors no professionals, s'ha rodat en bona part a Estellencs. Premiada a Canes, Rotterdam i Màlaga, la pel·lícula parteix d'una experiència personal del director, que va ser testimoni de la irrupció d'un veïnat alemany a les festes d'Estellencs amb talls als braços. A totes les escenes apareix Hans, personatge interpretat per Brendemühl, que se sent exclòs pels habitants del poble, sobre els quals encara pesa l'absència d'un antic habitant amb el seu mateix nom i nacionalitat. La reflexió del director gira entorn d'una idea central: "no és tan interessant ser un mateix". Alex Brendem ühl ho va resumir així: "Potser sent una altra persona ets més feliç".

Text de Jordi Martí

Sabies que...

Moltes pel·lícules estrangeres han aprofitat els exteriors de la Serra de Tramuntana, com Muerte bajo el sol (1931), de Guy Hamilton, basada en una novel·la d'Agatha Christie, amb Peter Ustinov, Jane Birkin, James Mason, Maggie Smith o Roddy MacDowall. Filmada en realitat a Raixa, Cala Fornells, Formentor o la Cala de Deià, estava ambientada en una illa de l'Adriàtic.

Raixa no sempre ha tingut sort com a escenari cinematogràfic. La mediocre pel·lícula de Vicente Escrivà Sin un adiós (1970), protagonitzada per Rafael, qui, com sempre, feia de si mateix, i Leslie Ann Down, es va rodar a Raixa, Formentor, la Cartoixa de Valldemossa i la discoteca Barbarella.

Bibliografia

La monografia més extensa sobre el cinema rodat i/o ambientat a les Illes Balears (i, lògicament, a la Serra de Tramuntana) és Cent anys de cinema a les Illes, llibre amb textos de diferents autors i coordinat per Catalina Aguiló Ribas i Josep Antoni Pérez de Mendiola. Va ser publicada el 1995 per l'Obra Social i Cultural de "Sa Nostra".

Una altra monografia molt documentada és el llibre El cinema a les Balears des de 1896, de Cristòfol-Miquel Sbert, publicada l'any 2001 per l'editorial Documenta Balear.

Ambdós llibres inclouen estadístiques, fotogrames de les pel·lícules comentades i cartells de l'època. El llibre de Sbert té un enfocament més sociològic i estudia a fons l'evolució de les sales de cinema, del gust del públic, de les estrenes i de la censura.