Història

La mort de na Margalida
En Bàlitx, tota la vida,
en Bàlitx jo pensaré,
allà on Deu vertader
judicà Na Margalida"

(Cançoner Popular de Mallorca, R. Ginard)

Així comença aquesta glosa que conta la mort de Margalida, una jove del Pla de Mallorca contractada per recollir olives a la possessió de Bàlitx, a Sóller, i la desesperació del seu enamorat quan coneix la notícia. Publicada per l'algaidí Bartomeu Montserrat, mestre Tomeu Memes, el 1912, María del Mar Bonet i Biel Oliver, Majoral, l'han interpretada.

El predi de Bàlitx, ja documentat com a alqueria islàmica, donà lloc a tres propietats. Bàlitx d'Avall, la més important, tenia una torre de defensa, les cases i la tafona, a més d'unes 40 quarterades d'olivar. Des del segle XVI, l'aprofitament de l'olivera fou primordial per a les possessions de la Serra de Tramuntana. Això no obstant, els rigors de la recollida de l'oliva acabaren allunyant la població local i s'hagué d'anar a cercar les treballadores als pobles del centre de l'illa: Sant Joan, Sineu, Llubí, Petra, Ariany, etc. Aquestes dones romanien a la possessió de tres a sis mesos (des de principis de novembre fins a la quaresma) i només tornaven als seus pobles per Nadal, període durant el qual s'interrompien les tasques de recollida, que es reprenien després del dia dels Reis.

El treball consistia a recollir l'oliva madura que havia caigut a terra i que es destinava a elaborar l'oli. A més del jornal diari, les collidores d'oliva obtenien la verdura necessària per a la seva dieta i una quantitat d'oli convinguda, que era el principal atractiu d'aquest treball, atès que després el podien vendre al seu poble o utilitzar-lo per al consum familiar. Cap al 1950, cada recol·lectora percebia 3 mesures d'oli (1 mesura equivalia a 16 litres) per la temporada.

Durant la temporada de la recollida de l'oliva, les possessions de la Serra de Tramuntana s'omplien de gent

A diferència de les labors de recol·lecció estival, el treball de les collidores d'oliva es desenvolupava amb condicions climàtiques adverses: fred, vent, pluja... Per això, algunes vegades encenien petites fogueres per encalentir-se durant la jornada. També solien protegir-se els dits amb didals fets de canya o de llautó per no fer-se figuerols. El garriguer vigilava l'anar i venir de les dones i una treballadora veterana, la buidadora, abocava les olives dels paners dins els sacs que els ases transportaven després a la tafona.

Com que a vegades les al·lotes que es contractaven eren molt joves, el fet que al grup de collidores hi hagués alguna veïna del poble de més edat era un motiu de confiança per als seus pares. Algunes vegades, els pretendents es llogaven també per treballar a la mateixa possessió i escapar així de la vigilància familiar. A més de la roba i els queviures (farina, fideus, arengades, bacallà, xulla o sobrassada), les al·lotes duien les castanyetes, el vestit i les joies per al ball per anar a muntanya, en expressió de l'època. Elles mateixes pastaven el pa, es preparaven el menjar i el dissabte horabaixa rentaven la roba i s'endiumenjaven per acudir al poble més proper, en els darrers temps per anar al cinema.

Els rectors de les parròquies del Pla, que a vegades intercedien en la contractació de les seves feligreses, incidien en els seus sermons dominicals sobre els perills de lliurar-se als plaers carnals. I és que aquestes joves s'allotjaven en unes cases que els eren destinades a les distintes possessions i que eren un punt d'atracció per als jovençans dels pobles veïns, atesa la condició de dones joves, fadrines i externes de les seves residents. Les collidores d'olives eren anomenades despectivament "gallufes", entre altres coses pels seus costums, com ara el de menjar eriçons torrats o amb arròs, quelcom que anava en contra dels hàbits alimentaris dels habitants de la Serra de Tramuntana.

Les cases de les dones les descriu l'arquitecta Neus García Inyesta com a cases més aviat petites, d'un o dos aiguavessos, sense cap altre afegit que un petit fogó per cuinar i unes lliteres amb matalassos de palla d'ordi. D'aquestes edificacions en queden encara algunes mostres, com la casa de les dones de la possessió de Pastoritx (Valldemossa) o la de la finca pública de Planícia (Banyalbufar).

Text d'Elena Ortega

Sabies que...

El dia de Sant Antoni les collidores el celebraven amb balls i una torrada. El propietari de la possessió les proveïa de vi, mentre que la madona els preparava una bunyolada.

A Bunyola s'ha recuperat la festa des Quarteró, que tancava la temporada de l'oliva, i en la qual els amos de les possessions de Bunyola i d'Orient obsequiaven les collidores amb un dinar, a base d'arengades i olives, i un quarteró de vi (equivalent a 16 litres).

Bibliografia

L'oli d'oliva a Mallorca: del passat al present
Autors: Aina R. Serrano Espases i David Albert Vázquez
Edició: Consell de Mallorca, 2008

Els nostres arts i oficis d'antany
Autors: Llabrés, J.; Vallespir, J.
Edició:  Estudis Monogràfics del Museu Arqueològic La Porciúncula, 1983

Cuentos, costumbres y escenas de nuestra payesía
Autor: Jaume, J.
Edició: Palma: Cort, 1978

Cases de Possessió
Autors: García Inyesta, N.; Oliver Sunyer, G.
Edició: Palma: Col·legi Oficial d'Arquitectes, 1986

Paraules i coses de fora vila
Autor: Segura, M.
Edició: Palma: Les Edicions de Bitzoc, 1996