Història

La imatge que hom es pot fer de la Serra de Tramuntana a principis del segle XX, paratge idíl·lic, tradicional, aïllat de la resta de Mallorca i del món, troba una excepció fonamental, com sap qualsevol mallorquí, en el poble de Sóller i en els seus tradicionals vincles amb França. Avui dia Mallorca és dibuixada al mapa d'Europa amb absoluta nitidesa, però fa 120 anys no era exactament així. L'empenta dels sollerics, la seva emigració a França i les relacions comercials establertes amb aquell país aconseguiren acostar Mallorca a Europa i un desenvolupament econòmic, cultural i social que encara ara és proverbial.

Una de les pàgines més conspícues d'aquesta europeïtzació de Sóller i, per extensió, de la Serra de Tramuntana i de Mallorca la va escriure curiosament una dona, Maria Mayol (Sóller, 1883-Palma 1959). De família acomodada, fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca. Obtingué una llicenciatura en llengua i literatura franceses a Bordeus. Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial va tornar a Mallorca, on obtingué, l'any 1921, el grau de perit mercantil a l'Escola Mercantil de Balears.

De família acomodada, Maria Mayol fou educada a França i va ser una de les primeres dones amb estudis universitaris de Mallorca

Republicana, catòlica, catalanista i progressista, va vincular-se com a escriptora i activista cultural a l'Associació per la Cultura de Mallorca els anys difícils de la Dictadura de Primo de Rivera. Exercí de professora a Sóller, a Felanitx i a Vilanova i la Geltrú. Va publicar poemes, articles i una obra de teatre, Margalideta de Sortdeviu,estrenada l'any 1931. Durant la Segona República va militar, primerament, a Acció Republicana de Mallorca i després a Esquerra Republicana Balear. A les eleccions de 1933 va ser candidata per la coalició republicanosocialista. El cop d'Estat de 1936 la sorprengué a Madrid. El 1939 s'exilià a França i a mitjan dècada dels quaranta va tornar a Mallorca. Gens convencional i poc acomodada al paper passiu reservat tradicionalment a les dones per la societat mallorquina, Maria Mayol va entendre que l'educació de la dona era un factor de progrés, per al seu sexe i per a la societat en general. A aquest objectiu va dedicar tots els seus esforços. L'any 1926 va fundar a Sóller una associació pionera, el Foment de la Cultura de la Dona, de la qual va ser presidenta fins a l'any 1934, en què la seva tasca política la va allunyar de Mallorca.

Inspirada en altres associacions culturals femenines de Catalunya,el Foment de la Cultura de la Dona de Sóller va desenvolupar una tasca educativa capdavantera en una època en què l'accés de la dona a l'educació i la cultura era dificultosa i, fins i tot, mal vista pel conjunt de la societat mallorquina. Finançada per aportacions de les famílies benestants de Sóller i per aportacions institucionals, el Foment va crear una biblioteca i va organitzar tot tipus d'activitats educatives i culturals pensades per a les dones. Les seves activitats, que avui dia ens poden semblar tan innocents, varen tenir un marcat caràcter reivindicatiu en una època en la qual el paper reservat a la dona era el de mestressa de casa i en què no sovintejaven les dones amb estudis.

El Foment encara existeix avui dia. Comparteix espai a la seu del Casal de Cultura de Sóller (carrer de Sa Mar, 13) amb el Museu de Sóller i altres associacions. Les seves activitats, òbviament, avui no tenen la rellevància que tingueren a les dècades dels vint i dels trenta. Per sort, vivim una època ben diferent, tant per a la dona com per a la cultura i l'educació en general. Com a dada curiosa i que no deixa de ser emocionant, hem sabut per la seva actual presidenta, Llum Got, que encara es mantenen activitats pensades al seu moment per Maria Mayol, com, per exemple, una exposició de flors i plantes que coincideix amb les festes de Sóller, amb un èxit de públic notori.

Text de Jordi Martí

Sabies que...

Maria Mayol va militar, primerament, a Acció Republicana de Mallorca i després a Esquerra Republicana Balear. L'any 1931 participà en l'elaboració de l'avantprojecte de l'Estatut d'autonomia per a Mallorca i Eivissa.

Fou la primera dona mallorquina candidata a diputada a les eleccions generals de 1933 per la coalició republicanosocialista.

Membre del comitè de relacions entre Catalunya i Mallorca, signà, juntament amb altres 150 escriptors i intel·lectuals mallorquins, el manifest Resposta al missatge dels catalans, document de 1936, programàtic per a la recuperació de la cultura i la llengua catalanes a les Illes Balears.

Bibliografia

Maria Mayol i el Foment de la Cultura de la Dona

Es tracta d'un estudi molt detallat sobre la vida i l'activitat literària i cultural de Maria Mayol. L'autora revisa la vida de Maria Mayol, la seva vinculació literària amb l'Escola Mallorquina, la seva amistat amb membres d'aquest grup de poetes i escriptors, com Miquel Ferrà, Joan Pons o Maria Antònia Salvà i la seva implicació en l'Associació per la Cultura de Mallorca, entitat clau per a la recuperació de la cultura i la literatura catalanes de Mallorca. El llibre fa un esment especial al Foment per la Cultura de la Dona de Sóller, la seva fundació i evolució durant els anys en què Maria Mayol el va presidir. Un extracte d'aquest estudi es va publicar a la revista Els Marges, número 79, la primavera de 2006.

Autora: Isabel Graña
Editorial: Edicions Documenta Balear, 2008