Els productes de la Serra de Tramuntana arriben al mercat de l’Olivar
(14/12/2024)
- Departament de Presidència
El Consell de Mallorca i La Cooperativa Agrícola de Sóller inauguren una parada al cèntric mercat de Palma, on exclusivament vendrà productes amb el Distintiu Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, i el president de la Cooperativa Agrícola Sant Bartomeu de Sóller, Miquel Gual, han inaugurat avui dematí al mercat de l’Olivar el primer punt de venda que obre l’entitat sollerica a Palma; i que, a més a més, presenta una peculiaritat: només comercialitzarà productes amb el Distintiu Serra de Tramuntana, és a dir, productes que compten amb el reconeixement del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial per tenir garantit l’origen de les matèries primeres. A l'acte d'inauguració assisteixen el conseller de Presidència, Antoni Fuster, el director insular de Serra de Tramuntana, Antoni Solivellas i el batle de Palma, Jaime Martínez.
La parada, subvencionada parcialment pel Consell, estarà gestionada directament per la Cooperativa de Sóller i tindrà com a proveïdors, exclusivament, les empreses i entitats que hagin signat el conveni de col·laboració amb el Consorci, que a dia d’avui són desset, tretze de les quals ofereixen una trentena de productes: Cooperativa de Sóller (oli d’oliva, olives, cítrics, confitures, fruites i verdures), Cooperativa de Pollença (me, cabrit i porcella), EcoEstellencs (oli d’oliva verge extra), Font Sorda (aigua), Formatges Tramuntana, Jabón de Mallorca (sabons naturals i olis essencials alimentaris), Son Matge (oli d’oliva verge extra), Miquel Tena (alvocats), Verdegrau (vi), Vinyes Mortitx (vi), Son Moragues (melmelades, embotits, oli, fruites i hortalisses) Teixits Vicens (tela de llengües) i Viu sa Serra (agenda planificadora).
Aquesta parada serà també un punt d’informació d’activitats respectuoses amb la Serra de Tramuntana fetes per les entitats i empreses culturals que disposen del Distintiu, que en aquests moments són quatre: Més Cultura (activitats educatives i culturals), Martin’s walk (guia de muntanya), Els Seregalls (espai d’interpretació de l’olivar) i Fundació Vida Silvestre (activitats educatives i ambientals).
L’oferta s’anirà ampliant a mesura que el Consorci vagi signant més convenis de col·laboració amb les empreses i entitats que compleixin els requisits per poder promocionar-se amb el Distintiu Serra de Tramuntana. Per ara, s’estan tramitant les sol·licituds de Licors de Mallorca (Sóller), Mel Vici (Alaró), vins Terra IóN (Andratx), fruits secs d’Agrícola de Promociones (Palma) i Jardins d’Alfàbia (Bunyola).
El projecte neix de la necessitat de millorar la comercialització d’uns productes que no poden competir en igualtat de condicions amb ofertes de zones més productives, ja que l'orografia de la Serra dificulta la implementació de tecnologies i tècniques més modernes de cultiu.
El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés ha destacat que “apostar per productes Distintiu és apostar per la supervivència de la Serra de tramuntana, és la millor manera de donar suport als actors clau en la protecció del paisatge cultural de la Serra de Tramuntana”. A més ha senyalat que “els productes i serveis amb el Distitnitu contenen l’herència d’una manera de fer basada en l’esforç, la dedicació i el respecte amb l’entorn”.
A la parada hi faran feina dues treballadores de la Cooperativa i estarà oberta al públic de dilluns a dissabte, de 9 a 14.30 h.
Per al president de la Cooperativa, Miquel Gual, aquest espai «representa l’esforç dels pagesos per seguir fent productiu un indret que és tan bonic com mal de treballar. Apropar els nostres productes als residents i visitants de Palma, en un mercat municipal com el de l’Olivar, és apostar pel comerç de proximitat i per un model econòmic més sostenible».
La Unesco va declarar patrimoni mundial la serra de Tramuntana en la categoria de paisatge cultural, el 29 de juny de 2011, al considerar-la un indret amb valor únic, excepcional al món, fruit de l’intercanvi de coneixements entre cultures al llarg dels segles. És, per tant, un territori viu i la seva supervivència passa per la viabilitat de les activitats tradicionals, agrícoles i ramaderes, que durant dècades han possibilitat modelar aquest paisatge que avui gaudim.